En aquesta 3a edició del concurs es van presentar un total de 35 relats a les dues categories. Aquí podeu llegir els 6 microrelats dels guanyadors d’aquesta edició:
1r premi CATEGORIA CAVALLERS I DONZELLES (10 a 12 anys):
| CANVIEM LA HISTÒRIA Voldria canviar la llegenda, i que sigui diferent la seva cloenda. Una història de Sant Jordi, en que no hi haurà tant d’odi. Va passar en un poble allunyat, on tothom vivia acomodat. Era a dalt d’una muntanya, una mica lluny de la Cerdanya. Tothom estava avorrit, doncs el poble havia perdut l’esperit. Van decidir ser inventors, d’un drac no gaire monstruós. La gent sabia robòtica, però l’organització del poble era caòtica. Tots junts van fer un drac robot, conduit i atacat per un pilot. El drac no necessitava alimentar-se, i per tant, no havien d’enfadar-se. Qui s’enfrontava a aquella fera? Doncs tots els que passessin per la benzinera. A sobre d’un cotxe havien d’anar si contra el drac volien lluitar. I així acaba la història, que per cert, gens discriminatòria. Montblanc va ser el poble escollit, i desprès de tot va quedar ben eixerit. La gent havia retrobat les ganes, i continuava tenint forces catalanes. Sempre hem de poder canviar les coses, sobretot les que són tant capritxoses. També les que no ens aporten alegries, i totes aquelles que abandonaries. Fou una història diferent, però va fer molt feliç a tota la gent! LUCIA MORENO CALLEJAS 12 anys – ESCOLA SANT JOSEP de Vilafranca del Penedès |
1r premi CATEGORIA DRACS I VÍBRIES (7 a 9 anys):
| EL DRAC SENSE DENTS Pobre drac! Li faltaven totes les dents i feia temps que no podia menjar ni una trista pastanaga, tot el dia li sonava la panxa (Gruuuuugruuuuuu). Només podia menjar aliments líquids, però aquests no li omplien prou la panxa. La Jordina que era una famosa escriptora del Penedès, el dia de Sant Jordi i Santa Jordina, es dirigia a firmar els seus llibres a la plaça de la vila, plena de llibres i roses per tothom com marca la tradició. Però en el bosc camí a la vila, sota d’un ametller es va trobar un drac que grunyia. Però ella valenta i decidida, s’hi va acostar: -Hola, drac, sóc la Jordina, et passa alguna cosa?- li va preguntar. -És la meva panxa la que ha grunyit, no pas jo. Tinc molta gana, però no tinc dents perquè m’han caigut totes!– va dir el drac moix. -Ostres tenim un problema! Hauríem de pensar una solució!- va dir la Jordina, capbussada. Mentre pensaven una solució, de camí la vila, a la Jordina se li va encendre la bombeta. -Drac, ja ho tinc! Anirem a visitar el meu amic Jordi, que és dentista a la vila!- va dir la Jordina il·lusionada. Finalment, els tres personatges, la Jordina, el drac i en Jordi, es van retrobar a la Clínica Dental JORDI, una clínica plena de llibres i roses on tothom era benvingut/da! JANA FERRÉ ESTEVE 8 anys – ESCOLA ARRELS de Santa Margarida i els Monjos |
2n premi CATEGORIA CAVALLERS I DONZELLES (10 a 12 anys):
| EL DRAC LECTOR Temps era temps, en un poble molt petit anomenat Montblanc hi vivia un drac. Era verd, tenia unes dents molt grosses i tenia punxes per tota l’esquena. També era molt juganer i una mica impulsiu, per això cada cop que veia un llibre el cremava amb una flamarada, sense pensar perquè. A Montblanc també hi vivien molts nens lectors i educats. Sempre quedaven a la biblioteca per compartir i llegir tots els llibres plegats. Però un dia, els nens es van adonar que s’estaven quedant sense llibres perquè el drac els cremava de dos en dos. Ells es van quedar molt sorpresos i a la vegada un xic tristos perquè ja no podrien llegir tots els llibres que els agradaven. Així que van decidir anar a parlar amb ell, aquella situació no podia continuar! Un cop van arribar, van seure en rotllana, tot allò era molt seriós i calia diàleg. Va començar a parlar el Jordi: -Mira drac, durant aquests dies hem vist que tu cremes els nostres llibres… -Sí… Però els cremo per jugar. -Ja, però potser no ho sabies però els llibres són per llegir. Tot i així sabem que no ho has fet per fer-nos mal. És així? -Sí, ho sento molt, a partir d’ara en comptes de cremar-los els llegiré. -Voldries venir amb nosaltres aquesta tarda a la biblioteca? -Sí! Estaria encantat de compartir aquest moment amb vosaltres! Així ho van fer, aquella mateixa tarda van quedar a la biblioteca per llegir i compartir! Només acabar de llegir-ne un, el drac es va quedar tan bocabadat que va decidir que cada tarda aniria a la biblioteca a descobrir una nova història. Com que els nens van veure que el drac va quedar tan sorprès, el dia 23 d’abril li van explicar la llegenda de Sant Jordi i li van regalar una rosa, tot dient-li que anés en compte quan l’olorés per no socarrimar-la. JÚLIA LABORDA GABARRÓ 10 anys – ESCOLA MONTAGUT de Vilafranca del Penedès |
2n premi CATEGORIA DRACS I VÍBRIES (7 a 9 anys):
| LA PRINCESA Heus aquí una vegada una princesa que vivia en un castell, però un dia un drac se la volia menjar. Va estar a punt de menjar-se-la, però la princesa va demanar ajuda i va venir Sant Jordi. Ell va matar al drac i Sant Jordi es va casar amb la princesa i van viure feliços i tranquils tota la vida. ABRIL CRIVILLÉS FERNÁNDEZ 8 anys – ESCOLA MONTAGUT de Vilafranca del Penedès |
3r premi CATEGORIA CAVALLERS I DONZELLES (10 a 12 anys):
| PER QUÈ SEGUIR EL TRADICIONAL? Soc l’Emma i visc a Catalunya. Aquí se celebra Sant Jordi , el dia 23 d’abril. A mi m’agrada molt perquè regalen roses i llibres m ‘encanten! Cada any a l’escola representem la història de Sant Jordi. Era divendres 1 d’abril , i teníem 22 dies per practicar i organitzar l’obra. A l’hora de tutoria vam estar debatent sobre els personatges… -D’acord nois, qui vol ser en Jordi? – Va preguntar el Francesc, el nostre professor- Ningú va aixecar la mà. Fins que… -A mi, m’agradaria!- Va dir l’Èlia. -Ja però Èlia … tu ets una nena.-Va dir en Francesc. -Doncs jo vull ser la princesa-Va aixecar el to en Joan. -Nois, noies que no estem de broma …-Va dir enrabiat en Francesc. -Quin sentit té mestre?-Vaig dir jo.-No és just que les nenes hagin de ser princeses i els nens cavallers. A més, qui s’ha inventat que el drac és dolent? -Sí!- va replicar la classe. -Els pares , l’escola ens ensenya que els conflictes s’han de solucionar parlant. No amb violència.-Vaig dir segura de mi mateixa. -Doncs jo crec que l’Emma té raó.-Va dir en Miquel. -Sí , la història hauria de ser diferent; que els personatges no tinguin gènere-.Va proposar la Mireia. -I que el drac no sigui dolent.-Va dir em Manel- Que les diferències es solucionin parlant! -Sí nois, doncs queda decidit!-Va dir el mestre. I així és com vam aconseguir canviar la història de Sant Jordi. El tradicional no és sempre el millor, no? ANDREA ASCOZ ALONSO 11 anys – ESCOLA MONTAGUT de Vilafranca del Penedès |
3r premi CATEGORIA DRACS I VÍBRIES (7 a 9 anys):
| LA LLEGENDA DE SANT JORDI Hi va haver una vegada, fa molts i molts anys, un poblet de muntanya on un dia del mes d’abril hi va aparèixer un drac. Tothom es va espantar i la gent no sabia què fer, ningú s’hi acostava. El drac feia sorolls estranys, que de cop, tot tremolava. Passaven els dies, i veient que ningú feia res, una jove molt decidida va anar-lo a trobar. Perquè fas tant de soroll? El drac li va dir, que no era soroll, eren esternuts de l’alꞏlèrgia que tenia, cada primavera li passava el mateix. El drac i la jove van estar estona parlant i explicant històries. Quan els del poble van decidir anar a buscar la jove veient que no tornava, els van veure parlant i rient. Com que costava d’entendre’s la jove li va fer un dibuix i el drac li va donar una flor que hi havia al prat. Tothom va quedar parat de que s’havien fet tan amics. La jove no era una noia qualsevol, era la princesa. I la gent del poble van trobar que era molt bonic no tenir por d’allò que no coneixes. Per això des d’aleshores, per Sant Jordi, és un dia molt bonic, molt esperat, perquè es regalen roses, llibres plens de dibuixos. MAR BORRELL MONTSERRAT 7 anys – ESCOLA SANT RAMON DE PENYAFORT (MANYANET) de Vilafranca del Penedès |