El passat 12 de gener es va inaugurar a l’aula de cultura del Fòrum Berger Balaguer l’exposició Ramon Llovet (1917-1987). Més enllà de la realitat aparent, una petita antologia que tanca els actes del centenari del naixement del pintor. Anteriorment s’havien realitzat les exposicions L’expressió de la pau en l’obra de Ramon Llovet, al museu Pau Casals d’El Vendrell, i una àmplia antologia –pintures, dibuixos, obra gràfica, escultures… – a la sala Joan Gaspar de Barcelona. Aquesta exposició de Vilafranca del Penedès recull obra del pintor –que a partir de mitjans dels anys 60 passava llargues temporades a Guardiola de Fontrubí– des dels anys 30 fins els 80 i mostra obres de col·leccions privades de gent del Penedès fins ara mai no exposades.
L’exposició, que mostra obres de col·leccions privades del Penedès, es podrà visitar fins el 4 de març en l’horari habitual de la sala
La inauguració va començar amb la benvinguda de Roger Llovet, fill de l’artista, seguit per parlaments de Bernat Puigdollers, crític i historiador de l’art qui també va fer la presentació del seu llibre Ramon Llovet (1917-1987). Més enllà de la realitat aparent. Vida i obra. Durant la presentació gairebé un centenar de persones van fer-hi presència. L’acte va cloure amb una copa de cava pels assistents gentilesa de Jané Ventura.
Gairebé un centenar de persones van fer presència a l’exposició en la seva inauguració i presentació del llibre
El llibre presentat recull la vida del pintor des dels anys d’aprenentatge, l’experiència de la guerra civil, l’evolució de la seva pintura des del postimpressionisme dels anys quaranta que, després d’una curta però personalíssima etapa expressionista-cubista, s’inclina cap a un expressionisme líric on testimonia la duresa dels anys cinquanta. Aquesta duresa poc a poc anirà essent abandonada i predominarà cada vegada més l’aspecte líric en els seus paisatges i en les composicions amb figures. La presència de coloms, cada vegada més simbòlics, esdevindrà gairebé una constant en la seva obra. Molt influït pel pacifisme –com expressa en una curta sèrie d’obres de denúncia a mitjans dels setanta– i per l’obra filosòfica del pensador Krishnamurti i alguns autors esotèrics, la seva obra cada vegada serà més metafísica, més espiritual, especialment per la presència del color blau, dels coloms ja mencionats i de punts o línies de valor netament simbòlic.
El llibre de Puigdollers, disponible a la mateixa exposició, també recull informació sobre l’obra de Llovet com a gravador, litògraf i escultor i esdevé una text reivindicatiu no només del treball de Ramon Llovet, si no també de tota una sèrie d’artistes figuratius en bona part oblidats, però que formen part de la història de l’art català i que cal recuperar superant modes i tendències.
